David Espinós: «Val més fer una pregunta que un sermó»

En situacions de crisi, la clau no és què passa sinó com es gestiona el que passa. I el problema sovint és que ens envaeix la por i amb por no ens podem explicar bé. Quan els animals tenen por -i en som, d’animals- fugen o ataquen, i cap d’aquestes dues opcions és aconsellable per comunicar.

I què cal fer?

La comunicació de crisi i la interpersonal s’edifiquen sobre els mateixos pilars: assumir responsabilitats, reconèixer errors, saber escoltar, fer bones preguntes, ser empàtic, ser assertiu i saber demanar perdó.

Sempre volem estalviar males notícies als fills.

A casa optem per explicar allò que considerem important, encara que no sigui agradable. Quan ho faig observo com reaccionen els fills. Vivim en una societat que no sap escoltar. Anem sempre amb pressa i la pressa i l’escolta són dos conceptes incompatibles.

Cal dir i cal observar.

Veient com afecta allò que els transmets pots anar trobant la millor manera de continuar. L’acceleració fa que prioritzem el que és urgent per sobre del que és important. Necessitem alentir el ritme per escoltar-nos millor i mirar-nos més als ulls.

Altres errors habituals.

Saber trobar el moment oportú per explicar una cosa difícil. No hem de pensar en nosaltres sinó en la persona amb qui ens hem de comunicar. Les ànsies per verbalitzar allò que ens inquieta fan que sovint no seleccionem bé ni el moment ni l’entorn. Un altre aspecte vital és preparar bé què es vol dir i pensar respostes a les preguntes que puguin fer.